Loading Content..

Category: Blogs, Jesús Reyes

A SOLES AMB… LOLA HERRERA

Era un dimecres qualsevol del passat mes d’octubre. Compassa el temps… D’això fa ja més de mig any! Clara Tena,directora d’este mig, em citava en el Teatre Belles Arts deMadrid. El motiu era veure una de les obres exposades encartelería i celebrar una reunió de treball.No tenia major idea del que succeïaaquella vesprada fins que vaig arribaral punt de trobada. Clara esperava enla cua del teatre, li acompanyava laseua parella, Gregorio. Amb un gransomriure ambdós em rebien. “Hanpenjat el cartell de “sold out”, Jesús,fixat” saludava Clara. I, efectivament,per a ser un dia de cada dia i amb lestemperatures ja baixes pròpies delmes hi havia molta gent al carrer…La gran Lola Herrera, una de les actriusmés veteranes i cèlebres d’estepaís, actuaria en pocs minuts en elmeravellós i cèntric Teatre de BellesArts. I “Cinc hores amb Mario” laseua obra per antonomàsia i la queporta anys interpretant en solitari, elgran esdeveniment cultural a viure.No donava crèdit! La veritat és queem va alegrar molt rebre aquella invitació,i veure Lola Herrera interpretanta Carmen Sotillo, era un son fetrealitat. L’obra? Tot un “must” querecomane sense parar!Però el millor estava encara per aplegar…“Tenim que esperar Lola Herrera.Ara s’ha de canviar, desmaquillar i ens ha demanat que ens quedemaguardant en el “hall” d’entrada del teatre, Jesús”;, em va clavarClara Tena. “¿Esperar-la?”vaig respondre. “No preguntes. Tot al seudegut temps” concloïa.Escoltada per una assistent personal que la despedia, Lola Herrera saludava Clara Tena i la seua parella. Ambdós felicitaven l’actriu perla seua meravellosa interpretació. Besos, abraços, més besos i afalacs…Arribava el meu torn! Jo estava quiet, només somreia, i Lolaes va girar directa cap a mi mirant-me fixament. “Ell és Jesús Reyes,Lola. Periodista i estilista. Vindrà ara amb nosaltres a sopar”, va serla presentació que Clara va fer sobre mi. “Encantat, Lola, ha sigut totun plaer conèixer-la i poder disfrutar del seu art” Molt còmplice ambmi des del minut un -i a la parell discreta-, em va somriure i va afegir:“Encantada, Jesús”.A pesar que en total haurienpassat ja quasi una hora des delfinal de la funció, un enormegrup de gent encara esperavaen la porta del teatre. Desitjavenpoder saludar la gran LolaHerrera i temptar a la sort persi algun dels més jóvens presentspodien traure’s una fotografiaamb l’actriu. Alguns hovan aconseguir. Lola Herreraés una diva. És artista i així hodemostra per cada porus de laseua pell, els seus gestos, lesseues respostes, la seua miradalenta i directa… I les dives esdeuen al seu públic, clar. Pelque més d’un i una eixa nit se’nvan anar feliços al llit. Nosaltresno aniríem al llit encara. ClaraTena havia organitzat un soparen l’emblemàtic hotel Suècia deMadrid, just al costat del teatre.

Passarien altres trentaminuts. Allí, embolicatsen un ambienttotalment distint, mésrelaxat i amb la calor d’una copa de vi cada un de nosaltres en la mà iuna ric sopar degustació, la directora d’este mig, assentada davant deLola i, al mateix temps, l’actriu just al meu, em van posar damunt dela taula una proposta de treball que no podria imaginar. Molt menysrebutjar. “Jesús, farem una portada amb Lola Herrera i volem que tusigues qui li ajudes a seleccionar el vestuari” vaig escoltar. Vaig serfeliç, molt feliç, en eixe precís instant. La resta de la vetllada i comarribem fins on hui estem, m’ho guarde per als meus records..

Van haver de passar més de 15 dies d’aquellacita fins que tornara a veure Lola Herrera.Aquell matí la recorde freda. Era primerahora del dia. Anava preparat, molt mentalitzat.Però hi ha coses que poden escapar al nostre control,per això també un poc nerviós. Portava un bloc de notesen mon Speedy i una rosa blanca fresca acabada de comprara l’altra mà. M’ agrada ser detallista. Estava enfrontdel portal de la residència de l’actriu. Passaven tres minutsde l’hora prevista i en molt pocs segons estaríem asoles. Ella i jo. La gran Lola Herrera i un servidor. I desenesde preguntes m’ennuvolaven la ment… Es deixaràassessorar? Com serà el seu armari? Quines peces guardaen ells? Segur que són peces molt viscudes i elegants, comella, em deia. Perquè Lola Herrera moltes coses, però sobretot,al meu entendre, és sinònim d’elegància. “Dingdong”,tocava al timbre. I uns passos ferms s’escoltaven idirigien per a vaig obrir-me la porta…

    Leave Your Comment Here